Són veritables supervivents de l‘avanç i progrés de la ciutat, tot i que en constant perill d’extinció.

I, es clar, es troben en una àrea prou petita per visitar-los tots en vint minuts escassos. Al paviment de Verge de la Pineda li queden quatre dies, estan substituint tot el ferm per un de nou. A veure què en fan de les lletres.

Mostra Lletres en perill d’extinció en un mapa més gran

De ben segur que en queda algun més.

Els quatre pessebres de La Mola de Colldejou

Queden ben pocs llocs on poder viure la natura de manera simple i essencial; les obres humanes ens persegueixen per tot arreu, recordant-nos que som els putos amos de món.

Els cims d’algunes muntanyes són llocs on encara es pot ensumar una miqueta la flaire de la natura poc magrejada, però cada vegada costa més trobar-ne algun que no hagi estat atacat per la plaga dels pessebres mutants. Per què s’entesten alguns en minar l’entorn natural amb aquestes manifestacions pseudoreligioses?

A La Mola de Colldejou, indret d’enorme valor paisatgístic i natural, la plaga ja és galopant: quatre andròmines nadalenques li coronen el sostre, per devaluar l’experiència de l’excursionista que hi puja. Quin valor aporten aquests objectes? Jo només els veig com runa. Estaria bé muntar una brigada de neteja d’aquests artefactes, no?

La Mola és un lloc màgic, valdria la pena poder-lo experimentar sense distraccions.

Casa nostra, des de dalt de La Mola

I no ho dic perquè aquests concerts espontanis siguin millors que els programats, ho dic perquè la reacció i les ganes de passar-s’ho bé de la gent demostren que l’any que ve tornaran a Vila-seca i escamparan l’esperit de La Fira.