Per aquestes xarxes socials de déu, de tant en tant trobes gent que li passa com al paleta de l’Eugenio. S’enfaden i reneguen dels seus timelines, murs, cercles…
Per entendre a què em refereixo només cal substituir el “bocadillo” de l’acudit per “Twitter”, “Facebook” o el que vulgueu.
Hi han dies que m’atabalen tant que no tinc ganes d’explicar gaires coses. Avui és un d’aquests dies: ni Twitter, ni Yammer, ni respostes al Facebook (bé, al Facebook no responc gairebé mai)… Crec que fins i tot la Piga ho ha notat i ni tant sols ella ha dit res.
I aquí estic, mentres es destil·la un PDF de 8 pàgines. Crec que ja ha acabat.
Tinc el blog com el menjador de casa, cert. Un dia em vaig proposar endreçar-lo, però no vaig passar de la decissió (suposo que em devien trucar per anar a fer una birra per acabar algun projecte important). A veure si un any d'aquests m'hi poso.