No en tinc, de fills, i existeix una elevada possibilitat de que no en tingui mai (tot i què ja se sap, mai diguis mai a un mai). Però curiosament, la lectura d’un llibre que explica la dura experiència de viure amb un fill que arrossega una encefalopatia gravíssima, m’ha arribat a despertar una certa curiositat per, diguem-ho amb tota la prudència del món, la paternitat. Glups, ho he dit.

I és que el llibre t’explica, sobretot, una enorme i èpica història d’amor.

De Llibres