A la meva manada no som empresaris de queixar-nos massa. Ens carreguen una mica alguns emprenedors que, sense haver-se emancipat encara, ens vacil·len (des del seu buga de trenta-mil euros) de que ja s’han arruïnat tres vegades. I iniciatives com la de La vida es puta tampoc no estan gaire arrenglerades amb la nostra línia de reacció.
-
El camí al cim és etern
21 març 2010 per antonio, qui si no.Etiquetes: ac/dc, també treballo
-
AC/DC és la meva lovemark
10 abril 2009 per antonio, qui si no.El meu simpàtic veí del davant, just abans de començar.
AC/DC és la única banda de la que em puc considerar fan. De fet, crec que és la única “cosa” del món de la que em puc dir fanàtic.
Darrerament a la feina parlem molt de les lovemarks, i la banda australiana estic segur de què és la meva. Mira, hi ha gent que la seva lovemark és Apple, Harley Davidson, D&G o Obama: la meva és AC/DC. Em comporto com ho fa qualsevol fan boy amb la seva marca predilecta: (més…)
Categories: Música
Etiquetes: ac/dc, concerts, lovemarks
-
L’esperit de La Fira
7 maig 2008 per antonio, qui si no.Coses com les que esdevenien el dissabte a les quatre de la matinada a la sala interior d’El Centru de Vila-seca, amb els Pistons Flingueurs, són les que poden fer de la Fira de Música al Carrer alguna cosa realment gran.
I no ho dic perquè aquests concerts espontanis siguin millors que els programats, ho dic perquè la reacció i les ganes de passar-s’ho bé de la gent demostren que l’any que ve tornaran a Vila-seca i escamparan l’esperit de La Fira.
Categories: Al costat de casa, Música
