El meu simpàtic veí del davant, just abans de començar.
AC/DC és la única banda de la que em puc considerar fan. De fet, crec que és la única “cosa” del món de la que em puc dir fanàtic.
Darrerament a la feina parlem molt de les lovemarks, i la banda australiana estic segur de què és la meva. Mira, hi ha gent que la seva lovemark és Apple, Harley Davidson, D&G o Obama: la meva és AC/DC. Em comporto com ho fa qualsevol fan boy amb la seva marca predilecta: (més…)
Categories: Música
Etiquetes: ac/dc, concerts, lovemarks
 |
| De Quins moments! |
Dies com avui tinc la sensació de viure en un forat: no es veu el sol, plou, no sona el telèfon, la majoria de la gent està de vacances… Com què a l’oficina només estem la Bernadette i jo, hem deixat que la Piga ens acompanyi. Dorm com una criatura (el que és), no vol ni sortir al carrer.
Em produeix una certa intranquil·litat, com la que sentia aquelles tardes de diumenge de quan era petit, a les portes del dilluns i amb els deures sense fer. I a qui li havia d’explicar? Encara que m’haguessin escoltat no habria sabut que dir. En el fons no tenia cap problema concret, simplement em trobava neguitós amb mi mateix i prou.
En realitat tot era culpa meva, no hi havia excuses ni raons per al·legar. Però em sentia amb tot el dret de refugiar-me en aquell infantil mal de panxa que no passava fins que me n’anava al llit.
Categories: Snif
Etiquetes: poca feina, records
De bon rotllo: el que més m’agrada dels usuaris de productes Microsoft (Windows, MSOffice, IExplorer i programes per l’estil) és que la majoria no es passen el dia assetjant-me per a que em passi a un altre sistema operatiu.
Categories: Programari lliure, Rampells
Etiquetes: microsoft, Programari lliure
Una altra prova de la realitat lingüística de Vila-seca. Al primer número de la nova revista de l’associació de comerciants hi han 11 “reportatges”, dels quals només dos estan escrits en català. I amb el suport de totes les institucions: Ajuntament, Diputació, Cambra de Tarragona, bla, bla, bla…
Categories: Visca el català
Etiquetes: cultura, llengua, sense remei
Hi han dies que m’atabalen tant que no tinc ganes d’explicar gaires coses. Avui és un d’aquests dies: ni Twitter, ni Yammer, ni respostes al Facebook (bé, al Facebook no responc gairebé mai)… Crec que fins i tot la Piga ho ha notat i ni tant sols ella ha dit res.
I aquí estic, mentres es destil·la un PDF de 8 pàgines. Crec que ja ha acabat.
Categories: Dospuntzero
Etiquetes: piga, tot esperant
