1. Lletres en perill d’extinció a Vila-seca

    14 novembre 2011 per antonio, qui si no.

    Tombant per Vila-seca encara es poden veure alguns rètols del passat. Els recordo de tota la vida, i em serveixen per experimentar fugaços viatges a la infància cada vegada que em creuo amb algun. (més…)


  2. Ciutats electròniques

    17 juny 2009 per antonio, qui si no.

    De petit sentia una atracció especial per les plaques de circuits dels aparells electrònics. No era estrany trobar-ne alguna de tant en tant, llençada pel carrer o en algun solar abandonat convertit en abocador. Atapeïdes de resistències, condensadors, dissipadors i d’altres components exòtics, eren —són— uns objectes fascinants. (més…)


  3. Mal de panxa

    7 abril 2009 per antonio, qui si no.
    De Quins moments!

    Dies com avui tinc la sensació de viure en un forat: no es veu el sol, plou, no sona el telèfon, la majoria de la gent està de vacances… Com què a l’oficina només estem la Bernadette i jo, hem deixat que la Piga ens acompanyi. Dorm com una criatura (el que és), no vol ni sortir al carrer.

    Em produeix una certa intranquil·litat, com la que sentia aquelles tardes de diumenge de quan era petit, a les portes del dilluns i amb els deures sense fer. I a qui li havia d’explicar? Encara que m’haguessin escoltat no habria sabut que dir. En el fons no tenia cap problema concret, simplement em trobava neguitós amb mi mateix i prou.

    En realitat tot era culpa meva, no hi havia excuses ni raons per al·legar. Però em sentia amb tot el dret de refugiar-me en aquell infantil mal de panxa que no passava fins que me n’anava al llit.